Relats en Català l'espai per publicar i llegir relats en català.

Biografia:

Sóc de l’any 1992, el de les olimpíades, De molt petita, tant que no ho recordo gens, la meva àvia materna, que era quiosquera i intercanviava novel·les rosa amb els clients, em va ensenyar a llegir. I no he parat.
No, no vol dir que m’ho empassi tot, continuo amb les aficions de petita al gènere d’aventures, a històries on passen moltes coses, però potser amb pocs personatges per tal de poder-me’ls fer meus. I la divulgació, la història o l’assaig.
Sí, m’agrada molt més un llibre que una pel·lícula perquè amb el primer sóc jo qui crea les imatges i decideix el ritme de lectura, retrocedint a voltes per reinterpretar alguna escena anterior.
Sóc terriblement desordenada i, encara que he escrit moltes coses, sovint són escenes o idees sense continuïtat. O tan immadures que ara em fan una certa vergonya.
L’adolescència em va ser molt complicada però no infeliç. Sovint passava dies refugiada en els meus mons interiors. Sovint actuava clandestinament perquè pensava que no tenia més remei.
La literatura està plena de madrastres malvades, potser la meva només és un problema psiquiàtric, però quan el dia que vaig fer divuit anys em va fer fora de casa, va ser un alliberament que em va canviar la vida. No us amoïneu, sóc força garrepa i tinc un fons per a estudis que m’hauria de durar fins acabar els cursos de doctorat.
I l’àvia, la que em va ensenyar a llegir i ara és una pensionista octogenària que viu a un poble de l’interior, sempre ha tingut un llit per a mi en les vacances universitàries.